Les noves oportunitats que ofereix la transició energètica en la qual estem immersos generen l’aparició de nous sistemes de cooperació que promouen un sistema més just, eficient i col·laboratiu dels nostres recursos energètics. Les comunitats energètiques locals ofereixen una interessant oportunitat en aquest nou marc.
Les Comunitats Energètiques Locals (CEL) com a mecanisme organitzatiu, permet que diferents actors locals (Ens locals, agents socials i econòmics, ciutadania) participin activament de la transició energètica de forma conjunta i col·laborativa, ja sigui produint energia, compartint-la , o establint mecanismes de gestió i estalvi energètic. Són un mecanisme clau per avançar cap a una transició energètica més equitativa, sense deixar ningú enrere i que dona oportunitats perquè tothom pugui participar-hi. Amb l’objectiu d’organitzar moviments d’autoconsum col·lectiu, impulsar la inversió particular en renovables, reduir la dependència energètica, acostar la generació al consum, augmentar la sobirania energètica i assegurar els drets i llibertats d’accés a la xarxa, entre altres punts clau.
Com assenyala el IDAE, les comunitats energètiques poden dur a terme múltiples activitats:
Produir, consumir, emmagatzemar, compartir o vendre energia.
Un exemple d’aquesta mena d’activitats en les quals es poden basar, són l’autoconsum o la generació distribuïda, que suposen un factor important per a l’estalvi econòmic de moltes famílies, especialment per a les més vulnerables, ajudant d’aquesta manera a combatre la pobresa energètica. Una major participació de la ciutadania en el sector energètic és crucial per la transició energètica i reforça el paper dels ciutadans, garantint el dret d’accés a l’energia.
D’altra banda, s’evita la dependència sobre les companyies elèctriques convencionals i s’augmenta la competitivitat en la indústria.
Amb la constitució de Les comunitats energètiques locals, els beneficis ambientals són importants, amb una disminució de l’energia consumida, un augment d’energia renovable distribuïda o una reducció dels combustibles fòssils utilitzats. A part dels beneficis socials ja comentats anteriorment, amb l’apoderament ciutadà, la creació d’ocupació local, la creació d’un teixit comunitari o la reinversió dels beneficis de l’activitat en els aspectes prioritaris per a la comunitat.
Quina és la diferència entre les comunitats energètiques i altres actors tradicionals?
Propòsit: Els ingressos i beneficis d’aquestes activitats es destinen principalment a proporcionar serveis i beneficis mediambientals o socioeconòmics als integrants de la comunitat local o a l’àrea local.
Propietat i control: Els integrants del projecte (ciutadans, empreses micro/petites/mitjanes o autoritats locals) participen i exerceixen el control estratègic i de direcció de la comunitat energètica.
Governança: la presa de decisions internes està basada en governança democràtica, assegurant que l’“autonomia” de la comunitat es mantingui. Addicionalment, les comunitats energètiques es presten a col·laboracions públicoprivada-ciutadanes, model de governança encara poc desenvolupat a Espanya.
Tipus de comunitats energètiques locals i com encaixen les PIMES
Les empreses també poden formar part d’una comunitat energètica. Igual que particulars, associacions o ajuntaments.
La participació de les pimes en aquesta mena de comunitats no sols suposa un estalvi econòmic, també s’afegeixen avantatges ambientals i una millora de la seva imatge, també reforça la presència en el teixit local del barri on duen a terme la seva activitat.
La legislació actual permet la constitució de dos tipus diferents de comunitats energètiques locals:
Les Comunitats d’Energies Renovables (CER), orientades a fomentar l’ús d’energia procedent de fonts renovables, principalment fotovoltaiques, i les Comunitats Ciutadanes d’Energia (CCE), l’objectiu primari de la qual és assegurar els drets i llibertats d’accés a la xarxa en condicions d’igualtat i no discriminació, així com facilitar la participació de la ciutadania en el mercat interior de l’electricitat.
Encara que ambdues són molt semblants en forma i objectius, la majoria d’ells coincidents, existeixen algunes diferències de cara a la participació empresarial:
- En una Comunitat d’Energia Renovable poden participar les PIMES: microempreses i petites o mitjanes empreses, sense més límit que estar classificada com a PIME, amb menys de 250 treballadors, tenir un volum de negocis anual inferior a 50 milions d’euros anuals i un balanç general que no superi els 43 milions d’euros. El 99,9% de les empreses espanyoles, uns 3,4 milions, pertanyen a aquesta categoria.
- En una Comunitat Ciutadana d’Energia només es permetrà la presència de petites empreses o inferiors, és a dir, amb un sostre de menys de 50 treballadors i 10 milions de volum de negocis. Malgrat aquesta restricció, el 99,3% de les empreses espanyoles poden participar en una CCE.
Avantatges per a una PIME en formar part d’una comunitat energètica:
La majoria de les instal·lacions fotovoltaiques particulars (familiars o empresarials) resulten poc productives quan la seva energia sobrant no es comparteix amb altres usuaris, perquè la mitjana d’utilització és molt baix. En residencial, moltes persones passen les hores solars fora de casa, i en empresarial sovint es tanca durant els pics de productivitat.
La base de les comunitats energètiques és la possibilitat de maximitzar l’ús d’aquestes instal·lacions molt poc aprofitades, maximitzant el factor de simultaneïtat, convertint instal·lacions particulars i privades desaprofitades en elements d’alta ocupació i demanda contínua. Un exemple és la gran superfície de coberta que tenen les empreses generalment. Es pot generar energia els caps de setmana i festius quan l’empresa està tancada i que els particulars la consumeixin.
Per tant, les Comunitats Energètiques Locals (CEL) aprofiten que no totes les famílies, comerços, ajuntaments o fàbriques tenen la mateixa corba de consum, de manera que sempre hi hagi un consumidor per a l’energia generada pel panell fotovoltaic.
Per a les PIMES, entrar a formar part d’una comunitat energètica, suposa no sols un avantatge en costos d’adquisició parcial de plaques solars i la seva instal·lació, a més d’un estalvi important en els costos de l’energia, sinó també una manera de crear comunitat, donar-se a conèixer o “fer barri”, de fer un pas endavant i passar a formar part del teixit local que li envolta en compartir infraestructura amb veïns, amb l’ajuntament i amb altres empreses pròximes.
Podeu demanar assessorament amb el tècnic de sostenibilitat del Centre d’Empreses de Procornellà en aquest mateix enllaç.
